Print

Recepta

Un relat de Queca  (17-08-2005)

 

 

 

 

Per a tots aquells amants de la bona cuina.

 

 

 

Un pessic de somni,
dues gotes d’eufòria,
un grapat de somriures.
Barreja-ho bé, amb sentiment. Afegeix-hi dos sacs ben plens d’alegria,
un bon bocí de sol.
No és màgia negra, però tampoc blanca, és només voluntat de viure, sentit comú, ganes de somriure i d’enterrar les llàgrimes. No hi ha lloc per a la melancolia, ni per al dolor. Busca l’espurna, torna a encendre el foc, sent com crema, torna a imaginar l’amor. Escalfa-ho tot a poc a poc, pren paciència, fins que sentis que la sang et bull, i llavors crida. Crida ben fort, fins a rebentar, i torna a agafar aire, respira, i viu. No vulguis aixecar-te de seguida, primer has de reunir les forces necessàries, i per això també és molt important comptar amb algú.
Amb molta cura afegeix dues gotetes de mar i un raig de lluna, un pèl de follet i un grapat de pols de fada.
Un cop barrejats els ingredients, beu-te el resultat amb parsimònia, sentit totes les gotes d’esperança a la gola. Ara només queda plantar-se davant d’un mirall, mira’t als ulls i intenta veure la brillantor que desprenen, i llavors, a poc a poc, sense por, somriu.

Queca