Print

 

 

 
   

 


Un relat de JOSEFINA  (10-03-2008)

 

 

Compartir la cuina amb d'altres persones pot ser ben divertit

 

<!--[if !vml]-->http://www.relatsencatala.com/rec/images/t.gif<!--[endif]-->

 

   

Compartir la cuina amb d'altres persones, repartir-se la feina per preparar un bon plat, netejar les verdures,pelar les patates, fer bullir l'olla, barrejar els ingredients, tastar si te bon gust, posar una mica de vi blanc al rostit, tirar un polsim de pebre vermell, posar el rostit amb gràcia sobre una safata, donar-li el toc de gràcia, guardar-se el secret familiar de la recepta "especial", esperar la reacció dels comensals, gaudir saborejant un menjar per primer cop, inventar-se un plat nou, fer de "pinxe" d'algú altra, descobrir la cuina d'altres països, buscar i rebuscar aquell ingredient que no saps on es pot comprar, congelar una mica d'aquell menjar tan gustós per assaborir-lo un altre dia, passar el dit per sobre del pastís i xuclar-lo amb delit, barrejar dolç i salat per aconseguir un sabor nou ...
La cuina ens dona mil i una oportunitats, tant de recuperar la memòria històrica de les receptes antigues, com de potenciar la cuina autòctona o crear una nova cuina alternativa, moderna i actual.Ens dona la possibilitat de viatjar per tot el món a través de les receptes de cuina importades i transmeses a través de llibres i restaurants d'arreu, La cuina és un lloc especial, on pots deixar anar la imaginació i crear, sense límits, receptes d'allò més estranyes, inimaginables, irrepetibles (per falta de memòria). La cuina és un bon lloc per plorar, mentre peles sebes, o per riure mentre robes una oliva de l'amanida.
La cuina és un bon lloc per omplir-te d'olors, des de la del brou de Nadal, a la de la xocolata calenta.
La cuina és un espai màgic, lloc de tertúlia per excel.lència, aula on s'ensenya a cuinar (de mares a filles, que els homes encara no són gaire bons alumnes) un lloc per fer disbarats (cremar el menjar per despiste), un lloc per menjar d'amagat un bocí de xocolata per aixecar els ànims, o per aïllar-te de la resta de la gent.
No t'ho sembla?