Print

 

 

 


 

Un relat de salvatore vinyatti  

 

És un consell basat en l'experiencia i el bon desig de fer com més be millor les coses, un home a la cuina es a vegades un nen jugant amb petards

 

 

 

 

Fill meu estic content que tinguis afecció a la cuina, avui en dia s'ha de saber fer de tot! És un art i una habilitat que comporta beneficis i satisfaccions personals. Però has de saber que la cuina és un altre món, especialment quan la fan servir alhora els homes i les dones, òbviament parlo de dins de casa.
Pensa que cal aprendre unes bases d'us que són necessàries per poder conviure a dins la cuina. És molt important conèixer l'art de cuinar, de fet s'han aconseguit més bons resultats amb la bona taula i una millor cuina que moltes reunions de feina.
Però avui el que vull dir-te es que els homes fem servir la cuina d'una manera i les dones d'una altra. Per exemple: la nevera és un armari difícil, bé, potser perquè nosaltres no ho fem servir sovint com a feina diaria i solament la usem per buscar alguna cosa que ens interessi: una beguda, una fruita, la cervesa, el vi, el cava, etc. però no com a tasca diària.
De totes maneres t'explico el que em deia el teu avi o sigui el meu pare. Els armaris de la cuina i les neveres són d'us per a les dones, perquè són veritables rateres, estires una cosa i has de tenir quatre mans per agafar totes les coses que estan a punt de caure i finalment en cau alguna.
Les dones distribueixen les coses de diferent manera que els homes ( i no interpretis que ho fan malament o que nosaltres no en sabem, o be, deixem-ho correr...) això vol dir que si treus una cosa de l'armari,rebost o de la nevera has d'anar amb quatre ulls, no sigui que després caigui mig contingut de l'armari al terra i facis un gran safareig. I això, no es tot, ja que a sobre et renyaran i et diran que ets un destraler i que tens mans que semblen peus, que feu les coses de qualsevol manera, que no mireu res, que aneu a sac, que sou egoistes i amés a més hauràs de fregar la cuina, i et sentiràs dir aquella frase clàssica: es que els homes ala cuina no sé que hi heu de fer.

I tu, després pensaràs... si jo, solament he estirat l'embolcall de les "llonzes" de formatge! I automaticament el terra s'ha cobert de trenta coses...

Bé, et dic això perquè la cuina s'ha d'aprendre i sé que te'n sortiràs be, però el més important per conviure a la cuina és aprendre a fixar-t'hi molt i ser aplicat; net i obedient i sobretot aprendre els bons i mals costums de qui la fa servir cada dia la cuina; de com endreça, com distribueix, com deixa les coses que ha de fer servir per cuinar, etc. Jo, no t'ho puc dir ni ensenyar, ja saps que la mare em va suspendre fa anys i no em deixa tocar gaires coses de la cuina- perquè diu que per fer un ou ferrat faig servir tots els estris i al final l'ou el faig fregit i no ferrat- He après doncs, allò més necessari, una truita, llom escalfat, cansalada virada, pa amb tomàquet, sopes de sobre, cafè i cafè amb llet, o sigui tot allò per sobreviure.

Doncs ja ho veus com que les coses van anar així... m'he dedicat a arranjar endolls, interruptors, repassar de pintura i tot allò del bricolatge de la casa. No obstant, he de dir-te que sort en tinc que ella no ho sàpiga fer tot així, hem fet un equilibri; jo les eines del bricolatge i ella les de la cuina.
Però també sóc conscient que tu fill meu pots millorar les habilitats del teu pare. Però sigues també conscient que la millor lliçó de cuina pràctica te l'acabo de donar jo.

Gràcies pare, és una bona lliçó, ara entenc el comentari que et va fer la mare ahir: " Les neveres no són com els armaris d'eines" No la toquis, ja t'ho portaré jo !